Blogia
Ssshhhh...

lorca eran todos...

lorca eran todos...

Pensé en mis pies y los sentí inmóviles. Las palabras y la expresión de Alejandra Jiménez interpretando a Lorca se colaron en lo más profundo de mi interior haciéndome consiente de mi ausencia de movimiento y de mi muerte...

El repiqueo de los pies de una bailarina sobre el entarimado secuestraron mi pensamiento, zambulléndome en la oscuridad del único final, la muerte injusta de la ilusión y la ingenuidad pura.

Una obra impresionante y altamente recomendable.

Cuánto le costó a la muerte cerrarte los ojos...

2 comentarios

Najwa -

Bonica!!! Quina sorpresa!!!
Jo en el seu moment m'ho vaig plantejar... jeje (no me tientes ;))
A més, tú primer has de practicar amb la dansa oriental que la propera classe te fotré tanta canya que moriràs...jijijiji (i m'odiaràs per sempre)
T'estimo molt wapa... como la trucha al trucho! :P Mua!!!

Dbo -

Poz zi, completament d'acord, és impresionant. Jo la major part de la obra, tenia els pels de punta, m'esgarrifava tota.
Veient el "poderio" que te la ballarina, no t'animés a apuntar-nos a fer flamenquito?